1. S’entén per acord de garantia financera amb canvi de titularitat l’acord pel qual el garant transmet la plena propietat de la garantia financera o el ple dret de la mateixa garantia a un beneficiari als efectes de garantir les obligacions financeres principals o donar-los un altre tipus de cobertura. En particular, es consideren acords de garantia financera amb canvi de titularitat les operacions dobles o simultànies i les operacions amb pacte de recompra, en els termes següents:
a) Les operacions dobles, també denominades simultànies, són aquelles en les quals es contracten, alhora, dos compravendes de valors de sentit contrari, realitzades ambdós amb valors d’idèntiques característiques i pel mateix import nominal, però amb diferent data d’execució. Ambdós compravendes poden ser al comptat amb diferents dates de liquidació, a termini, o la primera al comptat i la segona a termini.
b) Les operacions amb pacte de recompra són aquelles en què el titular dels valors els ven fins a la data d’amortització, convenint simultàniament la recompra de valors d’idèntiques característiques i per igual valor nominal, en una data determinada i intermèdia entre la venda i la d’amortització més propera, encara que aquesta última sigui parcial o voluntària.
2. Les entitats operatives del sistema financer han de considerar degudament l’ús dels acords de garantia financera amb canvi de titularitat en el context de la relació entre l’obligació del client amb l’entitat i els actius del client subjectes a aquests acords per part de l’entitat, i ser capaços de demostrar que han dut a terme aquesta consideració i valoració.
3. En relació amb l’apartat anterior, quan les entitats operatives del sistema financer formalitzin i documentin la idoneïtat dels acords de garantia financera amb canvi de titularitat, han de tenir en compte tots els factors següents:
a) Si existeix únicament una relació molt feble entre l’obligació del client amb l’entitat i l’ús d’aquests acords, i si la probabilitat d’una responsabilitat dels clients respecte a l’entitat és escassa o insignificant.
b) Si l’import dels fons o els instruments financers del client subjectes a acords de garantia financera amb canvi de titularitat excedeix de molt l’obligació del client, o és fins i tot il·limitat si el client té qualsevol tipus d’obligació amb l’entitat.
c) Si tots els instruments financers o fons dels clients se sotmeten a acords de garantia financera amb canvi de titularitat, sense considerar quina obligació manté cada client amb l’entitat.
4. En utilitzar acords de garantia amb canvi de titularitat, les entitats han d’advertir els clients professionals i les contraparts elegibles dels riscos associats i l’efecte de qualsevol acord d’aquesta índole en els instruments financers i els fons del client.
5. Les entitats operatives del sistema financer no han de subscriure acords de garantia financera amb canvi de titularitat amb clients minoristes per tal de garantir o cobrir les obligacions actuals o futures, reals, contingents o possibles de clients.